La ira, la ràbia, l’enuig, són emocions que tenim més a mà, i que aquí englobarem sota el concepte de ràbia. I moltes vegades ens passa a la feina, amb el o la cap, amb un company o companya, amb un empleat, amb un client, amb un proveïdor.
La ràbia és un estat que pot sortir de:
- Quan rebem un atac, o millor quan pensem que ens ataquen (no sempre coincideixen). El cap ens parla malament, un company o companya ens té un to que no ens agrada, ens diuen les coses “malament”.
- També quan alguna cosa no ens quadra de l’exterior, surt del nostre ordre, de la nostre projecció, del nostre desig, de com pensem que han de ser les coses: algú comet un error, no compleix les seves obligacions o fa alguna cosa “malament, o no fa el que pensem que hauria de fer o de la forma que ens agradaria.
La resposta que donem quan entrem en ràbia respon a aquesta idea de que ens ataquen, i responem defensant-nos o atacant. O ens guardem les ganes d’atacar, que tard o d’hora sortiran. Però en tot cas, tot això ens treu del nostre centre. I ens allunya de la capacitat de prendre decisions professionals sàvies i sanes, i d’executar-les de forma adequada.
La ràbia té la seva funció biològica i de supervivència, però gràcies a l’evolució dels humans i de la nostra societat, pràcticament no la necessitem avui en dia. Només la necessitem, si cal, per posar límits, i en una mesura ben petita. Però en canvi és una resposta que molts tenen massa a mà. I moltes vegades els centres productius i els centres de gestió es poblen de ràbia. Us passa que a vegades arribeu a un lloc i dieu: aquí tothom és amable? I ben al contrari: que dieu aquí tothom està de mala baba?. La ràbia individual s’extén al col.lectiu i es torna una forma de gestionar la feina i les relacions personals.
Una pregunta seria: cal tenir la ràbia o enuig a mà pel nostre dia a dia a la feina? Jo entenc que no, que no cal atacar per resoldre la majoria dels temes que gestionem. Ben al contrari, per prendre decisions sàvies millor desde la pau i la tranquilitat. I si l’hem de fer servir, la ràbia, crec que seria bo saber-la utilitzar sense implicar-nos molt: poso límits, però no m’altero a nivell interior, controlo el personatge, que sembla rígid, però l‘actor, que sóc jo, miro de no alterar-me.
Una altra pregunta seria: com sortir de la ràbia? Això és una mica més complicat, perquè caldria analitzar el grau d’impregnació d’aquesta emoció a la nostre vida. Si que podem resumir que per sortir de la ràbia ho podem fer des de la ment: poso pau interior aquí i ara,i em parlo bé.. I també des del cos: em relaxo, deixo anar la tensió. Per tot això va bé recolzar-se d’equips exteriors que es dediquin a posar pau i tranquil.litat a la feina, per una major rentabilitat emocional i, ben segur, econòmica.
I una última pregunta: com vull viure la meva vida professional i la de l’equip on estic: amb tensió o amb tranquil.litat? Crec que tots tenim la mateixa resposta. Però el que importa no és la resposta mental, sino la resposta real, d’acció, de fer, o inclús de què no fer, i apostar per viure una vida plena de pau, alegria i amor a la feina. És possible? I si una part important depen de tú?
Article de Jesús Galán Galán, advocat, conferenciant i coach.
