OPINIÓ – Economia circular, dues cares de la mateixa moneda per Alba Bala

29.01.2019

Quan parlem d’economia circular ens referim a un canvi de paradigma econòmic que té per objectiu la instauració d’una economia reparadora i regeneradora. Això es tradueix en una economia que preservi i millori el capital natural, respectant els cicles biològics dels recursos renovables i controlant el consum dels no renovables; que optimitzi l’ús dels productes, components o recursos en el cicle productiu, mantenint el seu valor i la seva utilitat el màxim de temps possible; i, per últim, que minimitzi (i reverteixi) els efectes sobre la salut i l’entorn que es puguin produir. L’aposta per aquest canvi de paradigma que s’està produint arreu d’Europa, i també en països pioners com la Xina, planteja un desafiament per buscar noves formes de producció i consum. En aquest context, la innovació esdevé el mitjà clau per assolir aquest canvi.

Des del punt de vista empresarial, el canvi cap a una economia circular obre la porta a noves oportunitats de negoci, des dels segments de mercat tradicionals (client-empresa o empresa-empresa) on es pot potenciar, per exemple, la venda de productes amb components reciclats o la simbiosi industrial, que suposa l’aprofitament per part d’una empresa dels residus, fluids o emissions generats per una altra, fins a l’obertura de nous segments de mercat (client-client o client-empresa) des d’on desenvolupar models d’economia col·laborativa o bé la revenda de productes usats dels clients a les empreses. Aquest darrer model, per exemple, ja l’estan posant en pràctica grans cadenes com H&M, que recull peces de roba utilitzada a les botigues i les recicla per crear la nova línia de roba “H&M Conscius”, o bé IKEA, que ha posat en marxa el “desván de las nuevas oportunidades”, on comercialitzen productes de segona mà recomprats als clients.

Evidentment, l’esforç que suposa el canvi de paradigma per a les empreses impacta tant en el seu funcionament intern com en la forma d’entendre el seu posicionament al món, però també pot reportar avantatges i beneficis a mig i llarg termini. Per tal de fer aquest canvi, és imprescindible reforçar el diàleg amb els clients, proveïdors, treballadors, administracions públiques i altres empreses del territori, la qual cosa és un motor per a la innovació tant de sistemes productius com de models de negoci. Això pot esdevenir en nous llocs de treball, en nous clients i mercats potencials, i en una major diferenciació i reputació de la marca. D’altra banda, l’optimització en l’ús de materials i recursos està directament relacionada amb una reducció de costos i també en la reducció de riscos d’abastiment, en dependre menys dels mercats de matèries primeres.

Finalment, no voldria perdre l’oportunitat de parlar de les 3 tecnologies disruptives que poden ajudar en aquest repte: les digitals, com l’Internet de les coses o el Big Data, les físiques, com la impressió 3D, la robòtica o la nanotecnologia, i les biològiques, com els bio-materials o els biocatalítics. Les eines per innovar i fer aquest canvi de model estan al nostre abast!

 

Altres notícies

La UEA signa un acord amb CESCE

La UEA signa un acord amb CESCE

La Unió Empresarial de l'Anoia signa un conveni amb l'empresa asseguradora Cesce per tal d’establir un vincle de col·laboració entre ambdues parts per tal que les empreses associades a la UEA puguin beneficiar-se de l’accés preferent a serveis per a la prevenció de la...

Subscriu-te a la UEA Magazine, publicació electrònica periòdica amb informació sobre l’actualitat empresarial de la comarca.