L’Anoia és vestigi i testimoni del seu passat industrial, territori i essència d’un imponent patrimoni industrial de llarga i reconeguda tradició, que avui dia reflecteix el que vàrem ser, el que som i el que ens projecta el futur.
Des de la Unió Empresarial de l’Anoia col·laborem a través de la UEA magazine amb l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, amb una secció anomenada “Anoia, patrimoni industrial”, on a cada número de la revista donem a conèixer una indústria o fàbrica del nostre passat gràcies a aquesta estreta col·laboració.
“La igualadina cotonera”
L’origen de la Igualadina Cotonera es pot trobar el 13 de juliol de 1842 quan va ser constituïda la Companyia Fabril Igualadina per un grup de socis capitalistes, els quals eren importants fabricants i comerciants de la vila d’Igualada. La direcció de la companyia corresponia al Consell d’Administració format pels socis Ramon Castells Pie, màxim accionista, Josep Aguilera i Oleguer Godó i es va nomenar director de la fàbrica a Celdoni Carles.
L’any 1857 es va liquidar l’esmentada societat i es va constituir la Igualadina Cotonera. Els seus accionistes van ser els següents: Ramon Castells, Marià Padró, Ramon Godó, Oleguer Godó, Joan Sendra i Ramon Carrer, tots antics socis de l’anterior companyia i les persones de l’entorn de Macià Vila van ocupar els llocs de responsabilitat en la direcció de l’empresa.
L’any 1861, la Igualadina Cotonera era la sisena fàbrica de teixits més important de Catalunya.
La baixa productivitat de l’empresa com a conseqüència de la manca de combustible va ocasionar que, cap el 1881, es posés a la venda els edificis i els terrenys.
Així l’empresa va passar a mans de la família Godó. Quan l’any 1883 va morir Ramon Godó i Pié, Bonaventura Llucià Grifell i Joan Godó Llucià, mare i fill, el van succeir en el negoci familiar i van decidir constituir una societat regular col·lectiva anomenada Vídua i Fill de Ramon Godó. Una de les grans innovacions que van aportar a la fàbrica va ser dotar-la d’energia elèctrica.
A la fàbrica hi treballaven, l’any 1903, 423 treballadors dels quals 322 eren dones.
La indústria tèxtil cotonera igualadina va entrar en crisis durant la dècada dels anys vint, fet que va coincidir amb el període d’estancament de la I Guerra Mundial. Durant la Guerra Civil l’empresa va ser col·lectivitzada (1936-1939) i entre els anys 1939 i 1959, la producció de la fàbrica dels Godó va ser molt baixa, com la de la resta de fàbriques tèxtils.
A la mort de Joan Godó, l’any 1957, l’empresa va quedar integrada en la Societat Anònima Textil Igualadina (SATI) i va tancar definitivament el 1967.
A la Igualadina Cotonera es fabricava, amb telers mecànics (200 telers l’any 1933), filats i teixits de cotó, bàsicament, per a matalassos, tapisseries i indumentària. Els tipus de teles eren: damascs, alpaques, cutis, cotó, cashmire, etc…
L’any 2003 l’edifici va ser declarat Bé d’Interès Local i Bé Cultural d’Interès Nacional, per la seva vàlua arquitectònica, patrimonial i simbòlica.
A l’Arxiu Comarcal de l’Anoia es conserva la documentació de l’empresa. El fons està integrat per documentació de direcció, gerència, recursos humans i comptabilitat. En la documentació referent al patrimoni cal destacar els plànols i les valoracions dels danys ocasionats per la Guerra Civil. Finalment, també és interessant la documentació relacionada amb la gestió de la producció, amb els escandalls, els mostraris, etc.).
Font documental: PASCUAL I DOMÈNECH, Pere. La Igualadina. Símbol de la revolució industrial a Catalunya. Ajuntament d’Igualada-Institut Municipal de Cultura. Igualada. 2014.
Fotografies: ACAN- Arxiu Fotogràfic Municipal- Autor: Marca Vila. Fons Ramon Godó i Franch
