L’Anoia és vestigi i testimoni del seu passat industrial, territori i essència d’un imponent patrimoni industrial de llarga i reconeguda tradició, que avui dia reflecteix el que vàrem ser, el que som i el que ens projecta el futur.
Des de la Unió Empresarial de l’Anoia col·laborem a través de la UEA magazine amb l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, amb una secció anomenada “Anoia, patrimoni industrial”, on a cada número de la revista donem a conèixer una indústria o fàbrica del nostre passat gràcies a aquesta estreta col·laboració.
Vives Vidal: La revolució mundial de la indústria de la cotilleria (1952-1994)
Josep M. Vives Vidal, l’any 1949, quan tenia vint-i-tres anys, va deixar de treballar amb el seu pare a l’adoberia per crear la seva pròpia empresa en un altre sector, el del gènere de punt. Va començar a fabricat mitjons als baixos de casa seva, al passeig de Verdaguer. L’any 1953 en veure que el negoci no funcionava, va comprar una màquina per fer un teixit tubular elàstic —bielàstic—, que suposava una revolució mundial en la indústria de la cotilleria. Va començar a fer teixit per banyadors i, més tard, a fer faixes amb la marca Intima. L’any 1956 va demanar la llicència per fabricar productes de la marca americana Warner’s, tot i que va continuar fabricant les faixes Intima. Els models Warner’s van agafar tanta importància que en l’àmbit popular a Igualada, l’empresa sempre va ser coneguda com «la Warner’s». Una de les novetats que aquesta marca va aportar, va ser el sistema de talles, que relacionaven el contorn del tòrax i la cabuda de les copes.
Un dels objectius de l’empresa igualadina era fer un producte igual o millor que l’americà, i adaptar el seu look al gust de la dona espanyola. El mostrari americà era molt extens. L’enviaven a Igualada i aquí escollien els models que volien i, aleshores, els proporcionaven els patrons i tota la informació necessària.
Des del primer moment, Josep M. Vives va tenir clar que dins l’empresa hi havia d’haver un ambient estricte, però amable i de bon companyerisme i que les retribucions salarials havien d’estar a la banda alta de les que eren habituals a Igualada. Cap a mitjans dels anys seixanta, les vendes seguien augmentant i la fàbrica del carrer dels Esquiladors, començava a quedar petita, a més de llogar un magatzem a Montbui, al barri del Pi, l’any 1965, l’empresa es va traslladar a l’antiga adoberia del carrer de Sant Antoni de Baix, unes instal·lacions per a treballar en unes condicions més adequades. Pel què fa als productes, es van fer canvis en el disseny, com la indroducció de nous colors de les peces de cotilleria, (blau marí, flesh, rosa, marfil… i, fins i tot, alguns estampats). Una altra innovació va ser el sostenidor amb tirants elàstics amb la nova fibra elastòmer, Lycra, invent de les empreses Du Pont i Warner’s. Amb els nous models i l’ús de les fibres elàstiques l’empresa no donava l’abast a la demanda dels seus productes. I, a més, la població femenina anava augmentant el seu poder adquisitiu.
Per millorar el servei de distribució es van establir magatzems i tallers a Capellades i Cardona, i també a Madrid i València. Les delegacions es van estendre per la geografia espanyola i fins i tot a l’estranger (Portugal, Itàlia, Argentina, Xile…). Entre el 1969 i 1970 es va reestructurar l’organització general i es va potenciar la xarxa de vendes i es va començar a introduir la informàtica.Això afrontant el trasllat a la nova seu del carrer Lleida, una fàbrica moderna amb totes les instal·lacions adequades. A gener de l’any 1971, l’empresa comptava amb 387 treballadors: 341 de plantilla, 14 venedors i staff i 27 fora de la fàbrica.
Durant els anys setanta, l’empresa va rebre diversos premis com el José Gardoqui al millor anunci original de premsa de l’any 1970. Des dels inicis, Vives Vidal va apostar per una bona publicitat, amb la contractació d’empreses de prestigi.La majoria de treballadors de l’empresa eren dones que havien de combinar la feina amb les seves obligacions familiars. Una iniciativa molt avançada per l’època va ser la d’afavorir la conciliació familiar i laboral amb la creació d’una guarderia.
L’objectiu principal era aconseguir el funcionament de l’empresa com un sistema integrat, amb una contínua adaptació a l’evolució del mercat. Calia ampliar la fàbrica i per això es va construir una torre a la cara sud, a l’avinguda de Barcelona.La marca inicial Íntima es va modernitzar amb una línia de models de cotilleria per a joves. Una idea innovadora amb tot un conjunt de peces dissenyades directament des de l’empresa. A Intima s’hi va afegir Cherry i el símbol de les cireres i es van comercialitzar en pots de vidre semblant als de melmelades.
L’any 1978 va estar condicionat per uns factors importants: la reforma fiscal, el deteriorament de l’activitat econòmica, la restitució monetària i la problemàtica laboral. També els incidents relacionats amb les condicions de treball i les reivindicacions dels treballadors, la presència dels sindicats i la llibertat d’una democràcia acabada d’estrenar van comportar una revisió en el funcionament de l’empresa.Quant al disseny i nous productes, se seguia la tendència francesa sobretot, dels models preformats (sense pinces ni costures), i de sostenidors per fer esport. Per altra banda, es va firmar un acord de llicència de la marca francesa Pierre Cardin per a una línia de cotilleria d’alta qualitat.
La crisi econòmica de finals dels setanta va afectar l’empresa i de 700 treballadors es va passar a 400. Però es va afrontar amb un pla que es basava en l’aspecte comercial i, per tant, en la marca, la qualitat i la moda. Aquests aspectes eren presents a l’empresa, des dels inicis. Tot i que es continuava en contacte amb Warner’s Europa, es van comercialitzar banyadors a Anglaterra, amb l’etiqueta Majestic by Warner’s. Per primera vegada, les vendes de Warner’s van superar les de Belcor (fins aleshores líder a Espanya) i va passar a ser la primera marca del mercat espanyol en peces i facturació.
A principis de l’any 1990 es va fer un pla d’expansió de l’empresa. Un dels primers objectius era no perdre el lideratge a Espanya en peces de cotilleria i bany, i aconseguir amb més força la introducció dels productes en els mercats exteriors. Aleshores, VIVESA tenia quatre companyies pròpies amb els seus equips de venedors, magatzems i administració a Itàlia, França, Benelux i Portugal i acords amb companyies de distribució en més de deu països d’Europa, Amèrica i Àsia. L’objectiu era arribar a l’any 1995 amb una venda del 80% de productes de marques pròpies, potenciant Majestic i Gemma (comprada el 1989). En aquells moments, la plantilla del grup estava al voltant de les 800 persones.Finalment, l’any 1993 Vives Vidal, VIVESA, va començar un nou camí de la mà de VF Corp.
Text resum del treball inèdit de M. Teresa Miret Solé i Marta Vives Sabaté.
Fotografies: ACAN – Fons Vives Vidal, Vivesa
