Una cinquantena de persones va assistir aquest dijous 12 de febrer, a la xerrada que va oferir sobre un nou model d’hisenda davant una Catalunya independent, Joan Iglesias, doctor en dret, assessor del President de la Generalitat i Director del Programa per la definició d’un nou model d’Administració tributaria de Catalunya. Ha publicat recentment el llibre Una hisenda a la Catalana. Preguntes i respostes sobre la hisenda pròpia, que també es va poder adquirir al finalitzar la jornada.
Amb un atent auditori al Museu de la Pell d’Igualada, Iglesias va exposar les bases d’un nou model d’administració tributària per a Catalunya davant la perspectiva que la Generalitat esdevingui l’autoritat del sistema fiscal català, descobrint l’estructura de la futura Agència Tributària de Catalunya, un dels punts claus del procés cap a la independència.
Iglesias va començar afirmant, sense complexes, que la hisenda catalana, que som tots els contribuents catalans, produeix riquesa més que suficient per finançar un estat català independent, però va reconèixer que, ara com ara, no tenim eines d’estat ni capacitat de gestionar una hisenda pròpia.
Iglesias va donar resposta a un seguit de preguntes que tots plegats ens fem quan ens plantegem la necessitat i la possibilitat que Catalunya gestioni la seva pròpia hisenda, ja que l’administració tributària requereix una política fiscal pròpia, a més partim de la base que el model espanyol no funciona, no hi ha correspondència entre ingressos i despeses i l’esforç fiscal dels catalans no es correspon amb la despesa pública que rep Catalunya.
Sobre la funció de l’Administració Tributària Iglesias va explicar que si bé és necessària, si el sistema funciona no es necessària una gran Agència tributària, afegint que un ens d’aquest tipus no es pot basar en la por, només ha de vigilar que el sistema funcioni.
Per tant, davant de la pregunta, quin és el model que volem?, Catalunya respon que no vol un model basat en la por. Mentre que la Agencia Tributaria Española té dues funcions, el monopoli d’informació i la potestat sancionadora, amb 25.000 funcionaris i 1.500 inspectors d’hisenda (300 dels quals a Catalunya), l’argumentari d’Iglesias rebutja una hisenda que amenaça, ja que fracassa. Defensa que Catalunya necessita model eficient, transparent que cooperi amb el contribuent amb vocació de servei públic i en xarxa. “És importat perseguir als que no paguen, però és més important donar valor als que paguen” d’això se’n diu reputació fiscal.
Iglesias afegia una petita diferencia molt aclaridora: que si bé quan es parla de tribut ens remuntem al preu que històricament es pagava en una derrota militar, quan parlem d’un contribuent ens referim al preu de la civilització.
Així el model de gestió del sistema fiscal que es proposà en la conferència es fonamenta en la confiança. Perquè un sistema fiscal en un marc de democràcia i en una economia oberta, funcioni, cal la confiança en els contribuents.
Els precs i preguntes que van tancar la sessió van allargar una jornada intensa, interessant i que va enfocar amb optimisme la creació d’una part de les estructures d’estat que a Catalunya li valdran l’autonomia i la independència econòmica.
