Començo amb una pregunta: la producció de la teva empresa depèn de la improvisació diària?
Estic convençuda que no.
Aleshores, perquè la comunicació sovint es deixa a mans de la inèrcia d’un “post” a les xarxes o de si tinc temps en el dia a dia?
Faig aquesta reflexió perquè fa anys que treballo amb empreses i encara sento frases com: “sabem que la comunicació és important, però ara no tenim temps”, o “anem publicant a les xarxes quan podem”.
Aquí és quan activo les alarmes.
Les PIMES treballen dur, innoven i generen ocupació, però, sovint, quan arriba el moment d’explicar el seu valor al mercat, ho fan de manera fragmentada i improvisada. Un post a corre-cuita, una història a Instagram sense context, un web que no s’actualitza des d’abans de la pandèmia o un dossier corporatiu que no fa justícia a la realitat de l’empresa.
Hem de deixar enrere aquesta visió i saber que en un entorn empresarial cada cop més competitiu i exposat, la comunicació ja no és un complement. És una peça clau. Les organitzacions no poden seguir gestionant la comunicació sense una estratègia perquè el resultat són missatges poc clars, sense coherència, accions disperses i una imatge que no sempre ajuda al negoci.
Un exemple: una empresa que a les seves xarxes afirma que aposta per la proximitat i el tracte proper, però que respon els correus tard o utilitza un llenguatge fred i distant. És evident que el missatge i el comportament no encaixen. I quan això passa, es trenca la confiança amb el client.
Per tant, la comunicació professional va molt més enllà de transmetre informació o publicar a les xarxes.
Implica dissenyar estratègies, alinear missatges amb els objectius del negoci, ser coherent, enfortir la cultura organitzacional i gestionar la relació amb els públics d’interès. Aquestes tasques requereixen formació específica, visió estratègica i experiència. És a dir, competències pròpies dels professionals de la comunicació.
La comunicació corporativa és una eina de gestió que impacta directament a l’empresa per tres vies: la confiança amb el client (un relat coherent entre el que es diu al web, en un catàleg, i el que es publica als mitjans, apropa als clients), el talent (una bona comunicació interna evita rumors, crea vincles amb la marca i apropa el talent ), i l’autoritat (ser rellevant en el moment i lloc adequat, marca la diferència).
Per tan, hem de començar a entendre la comunicació com el fil que cus totes les peces de l’empresa. Sense aquest fil que uneix el web, el catàleg, el discurs comercial, la presència digital, la inversió en màrqueting, la cultura de la marca…sense aquest fil, el resultat són retalls de roba mal cosits o agafats amb agulles de cap.
Per tant, i per acabar, la pregunta que cal fer-se realment és: la comunicació de l’empresa explica i demostra realment qui sóc i quin valor aporto? Si la resposta et genera dubtes, és el moment de deixar de “publicar” i començar a “comunicar”. Perquè en el mercat actual, el que no s’explica bé, simplement no existeix. O pitjor encara: deixa que siguin els altres els que et defineixin a tu.
Marta Carles, consultora d’estratègia de comunicació. COMMsulting
Article publicat a la secció “Economia i Empresa” de La Veu de l’Anoia – 13/02/26
