L’absentisme laboral es pot definir com aquella situació que el treballador s’absté d’acudir al lloc on ha de complir amb les seves obligacions laborals, encara que també podria ampliar-se aquest concepte i incloure una referència, no tant a la presència en un determinat lloc, el lloc de treball, sinó també a la no realització de l’acompliment de funcions i deures propis d’un càrrec.
L’absentisme, per la seva pròpia naturalesa, constitueix un fenomen complex que presenta una conducta específica de naturalesa multifactorial relacionada tant amb la capacitat d’estar en aquesta situació de no treball per part del treballador com amb la motivació per a fer-lo.
Deriva d’un resultat complex, que abasta la salut i el comportament social que condueix a l’abandonament del treball i que està relacionat amb una àmplia gamma de factors, tant físics, com a psíquics.
Per aquest motiu, l’anàlisi de l’absentisme no resulta una tasca senzilla, entre altres qüestions, perquè inclou una varietat de comportaments amb diferents causes que normalment es pretén fer passar per un fenomen unitari, encara que no ho sigui, i perquè hi ha situacions de no treball que presenten unes certes reticències de ser admeses en aquest concepte.
És evident que no existeix una única definició, però sí que es poden detectar diferents elements que permeten destacar unes certes notes característiques, tenint en compte que, l’elecció de les unes o les altres notes, implica posicionar-se en un camp més o menys ampli de la qüestió.
Així, per exemple, si només es tenen en compte les absències del treballador del seu lloc de treball en hores que corresponguin a un dia laborable dins de la jornada legal de treball, aquesta situació queda emmarcada en el que es pot denominar concepte més clàssic.Igualment, és difícil d’identificar absentisme amb situacions en les quals el treballador rep salari, ja que en la majoria de supòsits, que es refereixen a la incapacitat temporal, no existeix retribució.Finalment, tampoc cal determinar una presència de la causa per la qual el treballador no presta serveis, des d’un punt de vista justificat o no, perquè, de nou, en la incapacitat temporal, existeix un diagnòstic mèdic.
Enfront d’aquesta situació d’indefinició, què poden fer les empreses?
En primer lloc, han de conèixer clarament quina és la seva situació sobre l’absentisme, que pot ser diferents al que succeeix en les empreses del seu propi sector o territori. És totalment diferent si els motius de les absències es basen en accidents de treball, en situacions que poden ser incloses en el concepte de baixes socials o si s’aprecien situacions que atempten contra la salut mental dels treballadors.
En segon lloc, han de valorar econòmicament el cost d’aquestes absències, tant els costos directes, com a indirectes, tenint en compte que és molt rellevant en l’actualitat quantificar les repercussions reputacionals, la qual cosa els permetrà conèixer la rendibilitat de la seva inversió en mecanismes de gestió.
En tercer lloc i més important, implantar el sistema que estimin més convenient, segons qual siguin les seves necessitats. De fet, existeixen moltes empreses que poden ajudar-nos per a afrontar aquestes situacions. El que és evident, és que no fer res, no és una bona solució.
Jordi García Viña
Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona
