Opinió – Aquell març de 2020 que ho va canviar tot

12.03.2021

El 2020 serà recordat per tots nosaltres com l’any que ho va canviar tot. O si més no, els nostres conceptes de referència: la manera de relacionar-nos, de treballar, de viure… I tal dia, farà un any, diuen. Aquest divendres 12 de març de 2021 es compleix un any del tancament perimetral de la Conca d’Òdena per frenar el brot de la Covid-19. Vam ser els primers. Avui fa just un any que es va iniciar un confinament que va portar l’inici d’un temps molt complicat i que encara patim.

La situació que hem viscut a nivell mundial per aquesta pandèmia sanitària ha estat molt complexa, dura i difícil. I especialment, també per al nostre territori. Ha sigut un any que s’ha patit molt, s’han perdut i s’estan perdent moltes vides i amics i amigues, i que ens segueix colpejant durament, i on no hem d’abaixar la guàrdia.

Ha estat un any molt dur per molta gent, per això vull enviar un missatge molt gran d’escalf, d’afecte i respecte per a totes les famílies, a totes aquelles persones que perdut un familiar i un amic per culpa de la covid-19.

Avui després d’un any, segueixen el nostre agraïment per totes aquelles que han estat i segueixen al capdavant de la batalla, ja siguin de l’Hospital d’Igualada, al Consorci Sociosanitari, a les residències… Però seria incomplet si no faig el mateix amb les persones que van estar davant dels serveis essencials, als treballadors de supermercats, els repartidors, serveis de neteja, i tants altres, que van haver de ser-hi al servei de tots nosaltres. Tampoc vull deixar d’anomenar a tots els treballadors i treballadores de les empreses i els seus empresaris i empresàries que han hagut de treballar de valent per aguantar la situació, la comarca i el país, i que avui encara hi són, per tirar endavant. Gràcies a tots per fer equip i fer empresa.

Si recordem, aquest 12 de març ens vam trobar d’un dia per l’altra, fent reunions maratonianes, amb nervis, amb els telèfons traient fum i intentant buscar respostes i solucions a totes les persones treballadores i empreses que ens van arribar a trucar davant el tancament perimetral de la Conca d’Òdena, un tema que aleshores, tothom desconeixia sobre com actuar. Al cap de pocs dies, el confinament ja va anar traspassant fronteres i el país va quedar paralitzat. Un any on s’ha vist clara el compromís i la generositat de molts de vosaltres, i si em permeteu també, vull fer un agraïment especial al teixit empresarial i a totes les iniciatives solidàries que han nascut durant la pandèmia. A la comarca de l’Anoia han nascut iniciatives, ha cooperat persones i empreses per fabricar respiradors, mascaretes, pantalles protectores… S’han fet donacions d’elements de protecció i seguretat, tot pel bé comú, per la societat i per guanyar la batalla contra el virus: per preservar la salut i la seguretat de tothom davant la manca d’elements de protecció individual. Tot això va ser i encara és el que ens fa grans: com a persones, però també com a empreses.

També m’agradaria destacar que una de les paraules que més m’emporto com a president de la UEA i com a empresari és la unitat. Em refereixo tant a la unitat del teixit empresarial, com també, a la força de consens que hi va haver amb Aliança per la Conca. Quan anem units enfront de l’adversitat som més forts. La unitat és l’única solució. Perquè de tota aquesta pinya que vàrem fer junts, i encara fem i farem, mai ens oblidarem perquè ens ha fet més forts.

Deixant enrere tots els efectes personals que ha tingut la pandèmia, les conseqüències també han estat molt rellevants a nivell empresarial. I mai serà fàcil descriure tota aquesta situació viscuda. La Covid-19 no ens ho ha posat fàcil, ni fa 12 mesos, ni ara. De fet, ens ha obert un abans i un després, i conseqüentment, aquesta nova realitat que encara costa d’assimilar.

Durant tots aquests mesos, la Unió Empresarial de l’Anoia es va convertir en un centre d’informació i de cerca de solucions per a totes les persones sòcies i no sòcies de l’entitat. Hem passat un any ple d’incertesa, d’inseguretat, de confusió, d’inestabilitat i totalment convulsos i complexos davant tancaments, restriccions, noves mesures, canvis d’un dia per l’altre, decrets i regulacions escrites a corre-cuita… I tantes altres coses. D’ajudes que no arriben, que són insuficients. De reclamar i defensar com a patronal el que ens pertoca, el que ens correspon i el que ens ocupa i preocupa com a entitat empresarial: les persones treballadores, les empreses i negocis i el territori.

I avui després d’un any, tot i que sabem que és complicat, esperem que els governs facin un pla de valoració i un pla d’estratègia i de xoc per ajudar a la nostra economia. Un pla ben organitzat pensant a curt, mitjà i llarg termini i amb bona direcció, per salvar i consolidar les empreses, els negocis i el més important garantir els llocs de treball.

Tot i que seguim vivint temps difícils, cal obrir la porta a l’esperança i a l’oportunitat. De nosaltres depèn revertir la situació, per més complexa que se’ns presenti perquè de nosaltres depèn sortir-nos-en de situacions com l’actual: analitzar i avaluar la nostra estratègia perquè la situació ens obliga a treballar pel nostre valor competitiu i diferenciador. Només les empreses que estiguin disposades a fer aquest canvi, de transformar-se, les que siguin resilient, podran sobreviure a qualsevol crisi. I per això, des de la UEA i seguint la nostra missió com a patronal, us seguirem donant les eines perquè sigueu més competitives, més fortes i més resilient davant aquesta situació que ens ha provocat aquell març de 2020 que ho va canviar tot.

La perspectiva d’un any després, ens ha de servir per millorar en les solucions i anar junts en una única direcció, però sense oblidar mai el que ha passat i com ens ha marcat. Nosaltres seguirem treballant per les nostres empreses, seguirem amb el nostre compromís amb el territori i seguirem ajudant a la competitivitat dels nostres treballadors.

Altres notícies

Sobretot actitud!

Sobretot actitud!

Article de Laura Ravés, directora de Cultura i Organització a MPM Software Si tingués que muntar un projecte, anar-me’n d’aventura o treballar en equip, demanaria que els meus companys de fatigues tinguessin uns requisits. Uns requisits que resulten imprescindibles...

Subscriu-te a la UEA Magazine, publicació electrònica periòdica amb informació sobre l’actualitat empresarial de la comarca.