L’Anoia és una comarca amb serveis, turisme, agricultura i entorn, però som una comarca industrial i ens cal sòl industrial. Sabem que hi ha gent que no ho comparteix, per això cal explicar les raons les vegades que faci falta.
Els darrers anys la comarca de l’Anoia ha patit una crisi darrere d’una altra, de les que hem sortit tocats, si, però amb l’orgull de la supervivència de moltes empreses que amb un gran esforç han resistit i han seguit lluitant, donant feina a moltes famílies. Aquesta darrera estocada, ara que començàvem a recuperar una taxa d’atur que s’havia mantingut preocupant, reclama una vegada més un nou esforç, però les empresesno ho poden fer soles.
Com Unió Empresarial de l’Anoia, creiem que cal que tots, societat, sector públic i el mateix sector privat sigui conscient que sense una aposta empresarial ferma aquesta comarca no aixecarà el cap.
Com a Unió Empresarial de l’Anoia, defensem i creiem que necessitem sòl industrial per portar empreses grans. Perquè? Tothom pregunta. Ja tenim empreses a l’Anoia si, és cert, però les que tenim no poden donar feina a les gairebé 9.000 persones que en busquen, no poden absorbir el 16% d’atur que té la comarca actualment. Per tant, que vingui una empresa, gran, no només donarà nous llocs de treball sinó que enriquirà el teixit empresarial existent perquè les necessitarà, com a indústries auxiliars, per créixer, per consolidar-se, i a més, consolidaràa la vegada un model empresarial del que n’hem d’estar tots molt orgullosos i orgulloses, encara que ara no passi el seu millor moment.
Necessitem, com a comarca, que tots els que en formem part siguem conscients d’aquesta realitat: calen llocs de treball i activitat empresarial perquè hi hagi feina, que molts treballadors recuperin la seva situació, que els joves que surten de la universitat i la FP no es vegin obligats a marxar perquè no hi ha feina, que puguem retenir el seu talent i atraure’n de nou. I per fer-ho ens cal portar empreses i aquestes necessiten espai per instal•lar-se.
Es repeteix una vegada i una altra que ja tenim polígons, si, però son petits, no són competitius per preu ni dimensió amb la resta de Catalunya, i les empreses petites prefereixen instal•lar-se prop de Barcelona. Les parcel•les actuals s’han de condicionar i preparar per les empreses de la zona que vulguin créixer i per empreses externes que vinguin atretes per les grans. Però no atraurem cap empresa gran si no tenim espai per ubicar-la.Els plans urbanístics actuals estableixen que no s’urbanitzarà ni un centímetre si no hi ha el compromís d’instal•lar-se d’una empresa, no hi haurà ni un pam de formigó sense una empresa confirmada. I ens ho ha dit tothom que calen espais grans i que no se’n troben, els i les responsables del Consorci de la Zona Franca, del Port de Barcelona, del CataloniaTrade&Investment, de la Generalitat, la Diputació… I és cert que els sectors que necessiten espai sónla tecnologia, els serveis i la logística, però hi ha molts tipus delogística…. No parlem només de grans naus d’emmagatzematge sinó d’empreses que munten, acoblen, emmagatzemen i manipulen, empreses d’e-commerce, empreses amb cadenes de muntatge, empreses que empaqueten i gestionen material, logística vinculada a l’àrea productiva. Però per escollir primer hem de poder oferir.
La COVID, a més, ha avivat un fenomen amb el qual l’Anoia ja fa anys que batalla: la relocalització. Empreses que tot i mantenir bona part de la fabricació a la Xina busquen a Europa emplaçaments per plantes i empreses que els facin de back-up. Posicionem l’Anoia per recuperar sectors que ens són naturals i propis i pels quals tenim coneixement, personal i talent.
Com a Unió Empresarial de l’Anoia, insistim que ens cal comptar amb saba nova, empresa nova, que generi un ecosistema empresarial de creixement, que permeti millorar en serveis, en infraestructures, carreteres, energia, internet i telefonia, subministraments i en qualitat de vida de tota la comarca.
Però l’empresa no ho pot fer sola, cal el compromís del sector privat però també del sector públic i especialment de la ciutadania, per ajudar a que aquell amic, aquell veí, aquell familiar pugui tornar a tenir feina i millors perspectives de futur. Per això aplaudim al Penedès on treballadors, sindicats, entitats i partits polítics s’han unit per reclamar un pla de xoc per reindustrialitzar el Penedès sota un nou model econòmic.Demanen indústria, economia productiva i sostenible. I és que com nosaltres, necessiten desenvolupar alternatives de futur amb garanties.
Perquè defensem un model empresarial del segle XXI, on no tot s’hi val. Les empreses, per normativa, regulació i cada vegada més per consciència, són les primeres interessades en apostar per models econòmics, productius i sistemes sostenibles, d’alt valor i baix impacte, en incorporar els ODS i els criteris de medi ambient més estrictes. No tot s’hi val, som els primers en defensar un creixement sostenible i amb garanties per les persones però també per l’entorn. Tot canvi implica una renúncia, però cal que el resultat final sorgeixi del consens i de l’equilibri, perquè el No pel No és tant reprovable com el Si pel Si. Cal acompanyar-ho d’una proposta clara.
El temps s’acaba. Com a comarca ens mereixem poder mirar endavant amb esperança i per fer-ho ens cal ser valents, apostar per empresa, per sòl industrial, per llocs de treball però sobretot per un creixement sostenible, pel respecte a l’entorn i fer-ho convençuts que hi ha projectes, de segle XXI, que poden encaixar a casa nostra i reactivar un territori que s’ho mereix.
