Aquest dilluns una cinquantena d’empresaris i representants d’empreses d’arreu de la comarca de l’Anoia assistien al Dinar UEA celebrat a Sesoliveres amb el Director General d�Indústria del Departament d�Empresa i Ocupació de la Generalitat Antoni Ma.Grau, acte que comptava amb el patrocini de Mútua General de Catalunya.
Després de la recepció i el petit intercanvi d’opinions a peu dret entre els assistents, el president de la UEA, Blai Paco, va introduir el convidat explicant que des de la UEA s’havia fet arribar, aquell mateix dilluns, un document al sr. Grau que recull les inquietuds del territori i les necessitats de les seves empreses per tal de millorar la seva competitivitat. En format de Segon Manifest “Per una Anoia Industrial” se li van presentar un recull elaborat per la Comissió d’Indústria de la Unió Empresarial de l’Anoia, amb les necessitats més recurrents i aquelles que des de la UEA es consideren imprescindibles per a una millora del teixit empresarial i industrial del territori, tocant temes tan transversals i estratègics com l’energia elèctrica, el sòl industrial, les necessitats en serveis i infraestructures dels polígons, la internacionalització, la formació i la col·laboració entre universitat i empresa, l’ajut i l’acompanyament de l’administració, etc.
El sr. Antoni Ma.Grau va parlar de la realitat industrial del nostre país, destacant que “Catalunya dins Europa és una de les regions madures per la indústria amb unes característiques molt concretes, ja que som un país de pimes, fruit d’una gent i un caràcter molt concrets, una societat individualista on costa col·laborar però amb una gran iniciativa”. En aquest sentit el director general va destacar la gran vitalitat de les empreses, que són realment molt competitives “de molts sectors d’activitat diferents, amb empreses molt ben posicionades internacionalment”.
Així insistia en que la indústria és essencial pel model de societat català “una societat amb uns valors molt forts d’autoexigència, treball, esforç, constant superació, assumir responsabilitats… un país amb una societat més madura i més responsable”.
Així, davant la pregunta “quina política industrial ens convé?” Grau va fer referència a que si bé Europa també aposta per la indústria, cal competir amb valor afegit, amb innovació i posicionament estratègic, sense oblidar que la innovació necessita tenir la manufactura al costat per consolidar-la i conèixer el procés, tenir a mà una xarxa de proveïdors de qualitat…”. En aquest sentit el director general va reconèixer que, si en el seu moment, el país hagués optat per prioritzar només alguns sectors industrials i econòmics, hauríem comès un error, “deixant de banda el 60% del valor empresarial del país”.
Sense deixar la referència europea va donar quatre pinzellades sobre l’estratègia RIS3 Cat en que des de Catalunya s’han focalitzat 7 sectors dins els quals es poden encabir totes les empreses i industries del país en funció del seu projecte, una estratègia que a partir d’aquesta orientació sectorial ha de permetre definir la política industrial a seguir sense oblidar els principals agents d’aquesta política, les pròpies empreses: “s’ha seguit un procés de participació amb 281 empreses, 87 entitats, un total de 452 persones que han donat lloc a 189 propostes d’actuació concretes i propostes de millora que es presentaran el proper 27 de març”.
Al torn obert de preguntes Antoni Ma.Grau va respondre diverses qüestions com si les zones més industrials són les que s’han de recuperar més ràpid, al que va contestar que si bé “en èpoques de crisi el sector industrial és el que s’enfonsa més i primer, per la naturalesa de petita dimensió de les empreses, aquesta mateixa naturalesa permet a les empreses que fan els deures, superar la crisi amb una cultura industrial marcada per la prudència, orientant-se a buscar resultats a curt termini i a consolidar-se poc a poc de manera prudent”.
A la qüestió sobre la necessitat que tenen les empreses de la comarca d’aconseguir perfils professionals competents, Grau va respondre que és una dificultat estesa “ens hi trobem ara, faltats de personal competent per a la nostra indústria quan hem estat 20 anys donant l’esquena a la indústria, des del punt de vista de formació, universitats i FP. Des del sector privat vam deixar-ho massa a mans de l’administració que n’ha acabat sent protagonista i és qui realment ha de definir com vol que sigui el nostre país”.