Article de Jordi Tarragona, conseller de famílies empresàries / jordi@bowfc.com
En el VI Fòrum Empresarial de l’Anoia, organitzat per la UEA, per presentar l’informe econòmic “Anoia Industrial” realitzat el passat 29 de novembre es va recordar que la primera indústria de la comarca va ser el 1193, el primer molí paperer a Santa Maria del Camí, i que l’any 1893 va arribar el ferrocarril. Es va recalcar que la indústria té major arrelament al territori i que crea unes rendes més equilibrades.
L’any 1955 la indústria representava el 43% del PIB català. El 2021 és el 19,9% del VAB europeu, el 15,8% de l’espanyol, 20,2% del català i 31% de l’anoienc; on hi ha 515 empreses industrials (15% software, 15% tèxtil, 10% pell, 10% paper) i 850 auxiliars. L’any 2022 el VAB català ha pujat un 5,5%, baixant l’industrial un 2%. La progressiva davallada industrial és un fenomen global. Els principals frens són la manca de sòl i personal. L’objectiu de 1.500 estudiants universitaris a la seu universitària d’Igualada (2/3 d’altres comarques) suposa una oportunitat per retenir talent; però també manca personal de planta amb formació professional (soldadors…). Es va dir, que a més a més d’inversió pública en infraestructures (transport, electricitat i depuradores), fa falta reducció de burocràcia i de traves a la creació de riquesa i llocs de treball, sobretot en els terminis de resposta de l’administració.
Martina Font (Font Packaging, Penedès) va dir que la tercera generació no es carrega l’empresa familiar, però que l’expansió del mercat de capitals i fons d’inversió, amb una cultura de crear per vendre, en el moment de la successió de les empreses és molt irresistible vendre i diversificar el patrimoni com han fet moltes empreses catalanes. Va explicar que, en incorporar-se a l’empresa familiar, després d’estudiar a Suècia, quan va muntar un negoci de venda online de capses de cartó –que va fracassar- deien “la filla del jefe va flipada” (el 2014 hi varen tornar amb unes vendes actuals de cinc milions d’euros). A la crisi del 2008, amb l’empresa endeutada, van realitzar el relleu. Varen fer un canvi estratègic que va requerir un cultural per reconvertir els negacionistes. La innovació pot ser en productes, canals o processos, però en tot cas ha de ser rendible i inicialment suposa una travessa del desert. Va recomanar la integració en clústers, per combatre la solitud de l’empresari, fer networking i captar fons europeus. I va advertir que el salt generacional amb els fills és més alt que amb els avis.
Ginevra Solà (Maquinària Agrícola Solà) va explicar que al fer el relleu a la seva empresa familiar varen contractar un assessor que els va ajudar a fer una anàlisi i realitzar un protocol familiar per regular les relacions entre la família i l’empresa, el requereix dedicar-hi temps per fer-lo. Guillem Vilanova (Innovapack) va dir que el que més pot aportar la nova generació en incorporar-se a l’empresa familiar és una nova visió i innovació. “Ja no es fa tot com abans”.
