Assumir el paper de lideratge pot resultar complex, no sols perquè implica un nivell major d’exposició, exigència i responsabilitat, sinó perquè ens col·loca en el centre de la crítica, d’aquells que esperaven ocupar el mateix lloc i no van ser triats, o els que, sentint veritable il·lusió per crear el seu propi projecte, no van poder vèncer la por de fer-lo realitat.
Sigui com sigui, convertir-nos en líders suposa en molts casos “ser el dolent de la pel·lícula” i la “diana” a la qual molts se senten en el dret a dirigir les seves “fletxes”.
Encara sense ser conscients, això afegeix al lideratge un esforç afegit que es reflecteix en la pràctica diària a través d’estrès, reaccions impulsives, necessitat d’agradar als altres o cerca constant de reconeixement.
Comportaments que poden generar tensions i ens allunya del focus principal: les metes que ens condueixen al creixement.
I no es tracta d’una falta de competència en el lideratge, sinó d’un desconeixement de les nostres pròpies creences i automatismes, fins i tot de no saber acceptar la naturalesa mateixa del lideratge: guiar amb seguretat, marcar el rumb i sostenir el compromís amb els objectius, encara que a vegades impliqui generar incomoditat.
Aquí és on pren rellevància el propi autoconeixement, que es converteix en una eina clau per a liderar de manera conscient i efectiva, ajudant-nos a connectar amb qui som, quins són els nostres valors fonamentals, que ens mou i que impacte volem generar.Un lideratge conscient que es gesta sobre un bon nivell d’autoconeixement…
Accepta que no es pot agradar a tothom, i que no va de crear simpaties, sinó de coherència, visió i compromís amb el propòsit i els objectius.
Gestiona les crítiques positivament: Escolta de manera activa, filtra la informació amb intel·ligència i la utilitza de manera constructiva per a millorar.
Conrea una xarxa de confiança: Cap figura de lideratge hauria de caminar en solitud. Comptar amb persones que aportin perspectiva, honestedat i suport és fonamental per a mantenir l’equilibri.
Reforça la seva autoestima: Recordant els assoliments, el recorregut i la seva capacitat d’aportar valor, essencial per a sostenir-se amb seguretat en moments de pressió.
Entén que liderar és transformar: I tota transformació, per definició, genera resistència. La clau està a no prendre-la com una cosa personal, sinó com a part natural del procés d’evolució.
Liderar és saber gestionar el conflicte amb sensibilitat, respecte i intel·ligència. És generar consens, impacte positiu i resultats sostenibles, encara que a vegades, sigui necessari assumir el cost d’algunes incomprensions, en benefici de la transformació i el creixement.
I si alguna vegada sents que estàs interpretant el paper de “el dolent de la pel·lícula”, potser és el senyal que estàs liderant de veritat!
Article d’Araceli Cárdenas, terapeuta i coach, publicat a la secció “Economia i Empresa” de la UEA a La Veu de l’Anoia el 29/08/25
