En els darrers anys, la digitalització s’ha convertit en una prioritat per a moltes empreses. Pàgines web, botigues online, reserves digitals, CRM, newsletters, xarxes socials… El salt digital ja no és una opció, és una necessitat.
Especialment per a les petites i mitjanes empreses i el comerç local, digitalitzar-se ha estat una manera de sobreviure, de créixer i de competir en un entorn cada vegada més exigent.Però enmig d’aquesta transformació, hi ha una pregunta que sovint queda en segon pla: estem protegint realment els negocis en aquest procés? Digitalitzar no és només tenir presència online. No és només vendre per internet o gestionar dades amb eines digitals. Digitalitzar implica, inevitablement, tractar dades personals: noms, correus electrònics, telèfons, adreces, hàbits de compra… informació que forma part de la vida de les persones i que, per tant, requereix una protecció adequada.
I aquí és on apareix el gran desajust. Molts autònoms, pimes i comerços han fet un esforç enorme per adaptar-se tecnològicament, però no sempre han fet el mateix esforç en matèria de protecció de dades. Sovint per desconeixement, per falta de temps o per la falsa percepció que “això només afecta les grans empreses”. Res més lluny de la realitat. Qualsevol negoci que gestiona dades de clients està subjecte a la normativa. I no es tracta només d’evitar sancions —que poden ser importants—, sinó de protegir la confiança dels clients.
Perquè, en un entorn cada vegada més digital, la confiança és un dels actius més valuosos. Un formulari web sense informació clara, una newsletter sense consentiment, una base de dades mal gestionada o una web sense política de cookies no són només errors tècnics. Són punts febles que poden afectar la reputació del negoci i la relació amb els seus clients.
A més, la digitalització sovint ve de la mà de tercers: agències, desenvolupadors, plataformes externes… I no sempre es té en compte qui accedeix a les dades, com es tracten o si hi ha garanties suficients. Externalitzar no eximeix de responsabilitat. El resultat és que molts negocis estan digitalitzats… però no necessàriament protegits. I això obre la porta a riscos que van des de sancions administratives fins a incidències de seguretat o pèrdua de confiança. Potser ha arribat el moment de canviar el plantejament. No es tracta només de digitalitzar més, sinó de digitalitzar millor. Amb criteri, amb consciència i amb responsabilitat.
La protecció de dades no hauria de ser l’últim pas ni un tràmit burocràtic que es resol ràpid. Hauria de formar part del procés des del principi. Igual que es cuida la imatge de marca, l’experiència de l’usuari o la qualitat del producte, també s’hauria de cuidar la gestió de les dades.
Perquè al final, darrere de cada dada, hi ha una persona. I protegir aquestes dades és, en realitat, protegir la relació amb els clients, la credibilitat del negoci i la seva sostenibilitat a llarg termini.La digitalització ha arribat per quedar-se. Però la pregunta clau continua sent la mateixa: Estem construint negocis digitals… o negocis digitals segurs?
Jaume Feliu, CEO de PymeLegal
Article publicat a la secció d’Economia i Empresa de La Veu de l’Anoia amb col·laboració de la UEA
