El mercat laboral viu una paradoxa: mentre l’atur continua sent elevat, moltes empreses tenen dificultats per trobar les persones que necessiten. Aquest fenomen s’ha accentuat en els darrers anys i posa de manifest un desajust creixent entre l’oferta i la demanda de talent. El problema és fer coincidir les necessitats de les empreses amb les competències, qualificacions i expectatives d’una part de la població activa. Aquest article resumeix una anàlisi més extensa publicada recentment a Via Empresa.
La paradoxa es fa especialment evident quan observem que moltes empreses no troben els perfils que necessiten. En sectors industrials, tecnològics o de serveis especialitzats hi ha vacants que queden sense cobrir durant mesos. El problema és, sobretot, qualitatiu: hi ha una manca d’adequació entre les competències que demanen les empreses i les que ofereix una part de la població activa. En un entorn cada vegada més digitalitzat i competitiu, les empreses necessiten professionals adaptables, amb coneixements tècnics i capacitat d’aprenentatge continu.
A més, existeix un desequilibri entre el tipus de llocs de treball que es creen i el perfil de les persones que surten del sistema educatiu. Una part important de l’ocupació es genera en sectors intensius en mà d’obra que tenen dificultats per trobar personal, mentre que el sistema educatiu continua produint un volum elevat de titulats universitaris, alguns dels quals provenen d’àmbits que no coincideixen amb les necessitats actuals del mercat. Paral·lelament, moltes empreses tenen dificultats per trobar perfils tècnics intermedis vinculats a la formació professional, cada vegada més demandats.
Aquest desajust es reflecteix també en l’atur juvenil, que continua sent molt elevat. Molts joves formats no troben encaix, mentre que altres decideixen marxar a l’estranger a la recerca de millors oportunitats professionals. Al mateix temps, l’economia incorpora treballadors estrangers que contribueixen a cobrir necessitats en sectors amb dificultats de contractació. A aquesta situació s’hi afegeix una productivitat que continua per sota de la dels països europeus més avançats, fet que limita la capacitat de moltes empreses per oferir salaris i oportunitats professionals més atractives.
La digitalització i la IA afegeixen complexitat a aquest escenari. Moltes tasques seran automatitzades, però també apareixeran noves oportunitats. La història ens mostra que totes les revolucions industrials han destruït llocs de treball, però n’han creat encara més i de més qualitat. La clau no és frenar el canvi, sinó anticipar-lo i gestionar-lo adequadament. Per fer-ho, cal millorar l’encaix entre formació i empresa, reforçar la formació al llarg de la vida, reduir burocràcia, impulsar la productivitat i ajudar les empreses a créixer i innovar. També és important augmentar el valor afegit dels sectors en què tenim avantatges competitius, avançant cap a models més intensius en coneixement, tecnologia i qualitat.
En definitiva, el problema no és la falta de llocs de treball, sinó quin talent es genera i com encaixa en el teixit productiu. Quan el talent no es forma o no es dirigeix cap a les activitats on genera més valor, l’atur conviu amb vacants i l’economia creix per sota del seu potencial. Corregir aquest desajust és un dels grans reptes de la nostra economia. Però també és una de les grans oportunitats per millorar la competitivitat de les empreses, els salaris i el benestar col·lectiu.
Oriol Amat, Economista, UPF BSM i Observatori de la PIME
