Fa anys que treballo amb pimes i empreses familiars i si hi ha una cosa que es repeteix una vegada i una altra és aquesta: les empreses no fallen per falta d’esforç, fallen per l’excés de feina del dia a dia.
Quan estàs immers en el negoci, quan tot depèn de tu i les decisions no s’aturen, és molt difícil aixecar el cap i mirar amb perspectiva. Ho veig constantment: equips que treballen molt, però no sempre alineats; oportunitats que passen de llarg perquè “ara no toca o no pots”; decisions estratègiques que es van ajornant perquè les urgències manen.
Aquí és on, sovint, entro jo com a consultor.
No perquè tingui la solució màgica, sinó perquè no estic atrapat dins del sistema de l’empresa. I aquesta distància, aquesta perspectiva, és clau.
Com a consultor extern, una de les meves principals aportacions és la mirada. Una mirada neta, sense condicionants emocionals, sense el pes del “sempre s’ha fet així” i sense la pressió de les relacions internes. Això em permet detectar amb rapidesa allò que no funciona, però també —i sobretot— allò que té molt potencial i està infrautilitzat.
En l’àmbit comercial, per exemple, és habitual trobar empreses que volen vendre més, però no s’aturen a revisar com venen. A vegades no cal fer grans revolucions: una millor segmentació de clients, una proposta de valor més clara o un procés comercial millor definit pot marcar una diferència enorme. El meu paper no és dir què està malament, sinó ajudar a convertir la informació en decisions i les decisions en accions.
I si parlem de l’estratègia? Aquest és un tema pendent a moltes empreses. He vist negocis amb molt potencial, avançar sense rumb, prenent decisions sense coherència, responent sempre a curt termini i confonent activitat amb direcció. En aquests casos, quan ens aturem a definir cap on volem anar, tot canvia. Per què? Perquè és quan decidim quines són realment les prioritats estratègiques i quines poden esperar per més endavant. L’estratègia dona focus, criteri i coherència. I sobretot, evita perdre temps, energia i recursos en accions que no aporten valor real al projecte empresarial.
Un altre dels grans punts on acostumo a intervenir com a consultor, especialment en empreses familiars, és el moment del relleu generacional. Aquí, la meva funció canvia una mica: passo a ser una figura neutral. Algú que ajuda a posar ordre, a facilitar converses difícils i a definir rols i processos perquè el futur de l’empresa no quedi condicionat només per emocions o inèrcies.
Sempre ho dic: un consultor extern no ve a substituir ningú. Ve a sumar. A acompanyar a la direcció, a estructurar el canvi i a deixar eines perquè l’empresa sigui més sòlida i autònoma.
Per això, quan em pregunten si contractar un consultor és una despesa, la meva resposta és clara: no. És una inversió. En claredat, en eficiència i en futur.
Perquè, moltes vegades, el primer pas per millorar des de dins és atrevir-se a deixar mirar el teu negoci a algú de fora.
Joan Barnés Barbero
Consultor d’estratègia empresarial
COMMsulting
Article publicat a la secció «Economia i Empresa» de La Veu de l’Anoia – 23/01/26
